Gobierno de España. Ministerio de Hacienda Y Función Pública Secretaría General de Fondos Europeos. Dirección General del Plan y del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia
Unión Europea
  • Inici
  • > Preguntes i Respostes

Preguntes i Respostes

Per què sorgeix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència?

A principis de l'any 2020 el brot de Covid-19 va canviar les perspectives econòmiques, socials i pressupostàries a Espanya, la Unió Europea (UE) i el món. Aquest fet va exigir, i àdhuc avui dia exigeix, una resposta coordinada tant a nivell nacional com a nivell de la UE, fent front als efectes que la pandèmia ha ocasionat. Si ben tots els països s'han vist afectats per la pandèmia i les mesures restrictives implementades per al seu control, l'impacte econòmic ha estat dispar, complicant el procés de convergència i cohesió en la Unió.

La capacitat dels Estats membres per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia dependrà del marge de maniobra pressupostari que aquests tinguin per prendre mesures que mitiguin en tant que sigui possible l'impacte social, econòmic i sanitari de la crisi.

Com a conseqüència de l'anterior, les institucions europees creen el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, configurant-se com una eina innovadora que permeti aportar una ajuda financera directa als Estats membres per intensificar reformes sostenibles i inversions públiques. Aquestes reformes i inversions han de contribuir a millorar la resiliència de la Unió en el seu conjunt.

Els sis pilars sobre els quals se sustenta el procés de recuperació i reforç de la resiliència són els següents:

  • transició ecològica; 
  • transformació digital; 
  • creixement intel·ligent, sostenible i integrador; 
  • cohesió social i territorial; 
  • salut i resiliència econòmica, social i institucional. 
  • polítiques per a la propera generació, infància i joventut

Tal com estableix el Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, perquè un Estat membre rebi contribució financera havia de presentar un pla de recuperació i resiliència. El Govern d'Espanya va presentar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) el passat dia 29 d'abril de 2021. El PRTR ha estat avaluat molt positivament pels serveis de la Comissió Europea, obtenint la màxima qualificació en deu de les onze variables analitzades. El 13 de juliol, la reunió de ministres i ministres d'economia i finances del Consell (ECOFIN) va aprovar el Pla espanyol. Les fites i objectius associats a les reformes i inversions detallades per cada Estat membre hauran de realitzar-se conforme al calendari i descripció inclosos en la Decisió d'Execució del Consell (CID en les seves sigles en anglès).

Quin és el marc jurídic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència?

En integrar-se en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), la normativa que li resulta d'aplicació és tant a nivell nacional com a europeu, en particular i sense perjudici de les normes que vagin desenvolupant el contingut del MRR i del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, entre unes altres:

Qui seran els destinataris del Pla?

El PRTR es configura per donar cobertura a reformes i inversions de molt diversa índole, és per això que els destinataris del PRTR són principalment els consumidors i empreses espanyoles, sent un dels grans objectius del PRTR la millora de les PIMES (petites i mitges empreses, cercant promoure una recuperació econòmica que no deixi a ningú enrere, millorant la transició ecològica i digital del nostre país. També els propis òrgans de l'Administració General de l'Estat, Comunitats Autònomes i Entitats Locals i qualssevol altres entitats del sector públic, que seran a més els qui gestionin el PRTR, afavorint la cogobernanza del nostre país, canalitzant d'una manera adequada els fons que van a rebre i les fites i objectius CID que cada participant ha de complir.

Quin és el marc temporal que abasta el Pla?

Les fites i objectius inclosos en el PRTR han d'estar associats a mesures, això és, reformes i inversions, que s'hagin executat en el termini comprès entre febrer del 2020 i agost del 2026.

Qui són els responsables del compliment del Pla?

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència es configura com un instrument de finançament orientat a resultats. Les fites i objectius fixats en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència tenen caràcter vinculant, involucrant a totes les Administracions Públiques que participin.

Els responsables del seu compliment són tots els seus participants, des de ministeris, Comunitats Autònomes, entitats locals, a més d'entitats del sector públic (ja sigui estatal, autonòmic o local); beneficiaris del sector privat, tals com a contractistes, subcontractistes, perceptors d'ajudes i altres beneficiaris finals, tots tenim el compromís d'aconseguir les fites i objectius CID que ens corresponguin, traslladant aquesta responsabilitat a qui vagin percebent els fons del MRR.

Com s'articularà el sistema de gestió i seguiment del Pla?

La bona gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) dependrà principalment d'establir un sistema adequat de gestió i seguiment, dissenyant estratègies i instruments que assegurin el seu impacte real.

La gestió dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) correspon a les Administracions Públiques, és per això, que han de tenir una visió global dels projectes en els quals es concreten les diferents mesures (en el PRTR s'incorporen 102 Reformes i 110 Inversions, amb un total de 416 Fites i Objectius CID). Així el sistema de gestió i seguiment incorporés els diferents projectes que concreten els objectius acordats amb la UE en el PRTR, i permetrà el seguiment de les quantitats reflectides en euros i a través dels indicadors definits (en unitats de l'indicador, per exemple: nombre de projectes, quilòmetres, hectàrees, actuacions, etc.), que seran exigibles a aquells que participin en la gestió del MRR.

Les persones encarregades de l'execució de les mesures hauran de procedir a la definició i planificació dels projectes en els quals es materialitzin les mesures del PRTR, ajustant-se en tot cas al previst en el CID, o a qualssevol altres disposicions de monitoratge a les quals Espanya es comprometi amb les institucions europees i recollir-ho així en el sistema de gestió i seguiment.

El sistema de gestió i seguiment està orientat a definir, planificar, executar, seguir i controlar els projectes i subprojectes en els quals es desagreguen les mesures (reformes o inversions) previstos en els components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, com un instrument bàsic per fer efectius les fites i objectius definits en el CID. A aquests efectes, es configura un sistema d'informació, suportat en una aplicació informàtica denominada CoFFEE-MRR, que permet canalitzar els fluxos d'informació entre els diferents agents que participen en la gestió del Pla, facilitant el compliment dels requeriments que deriven de la regulació comunitària i nacional que és aplicable..

L'Autoritat Responsable, que segons el Reial decret-Llei 36/2020 correspon a la Secretaria General de Fons Europeus, vela per l'adequada operativitat del sistema, en el qual participen els òrgans decisores i gestors en els tres nivells de les Administracions Públiques (estatal, autonòmic i local), i al que tindran accés les autoritats comunitàries i l'Autoritat de Control, per a l'acompliment de les funcions que li correspon conforme a la regulació. En el sistema es *residenciará la documentació acreditativa de la consecució de les fites i objectius, així com els informes de gestió degudament formalitzats.

Què implicarà l'incompliment del Pla? Qui tindran obligació de reintegrament en cas d'incompliment?

L'incompliment del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) per qualsevol dels ens o beneficiaris (persones jurídiques o físiques) que han rebut finançament amb càrrec al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) genera obligació de procedir al reintegrament d'aquests fons. Aquest incompliment, principalment, pot sorgir per no complir amb el calendari establert, per no aconseguir la fita o l'objectiu CID (en les seves sigles en anglès) al que s'han compromès, no complir amb algun dels principis establerts en la normativa del MRR, entre uns altres:

  • contribució a l'objectiu climàtic i/o digital (segons el PRTR, Espanya es compromet a un 39,7% i un 28,2% respectivament de tagging verd i digital).
  • Principio do no significant harm («no causar perjuicio significativo al medio ambiente»).
  • no incórrer en frau, corrupció o conflicte d'interessos, disposant de mecanismes que permetin la seva prevenció, detecció i correcció.
  • no incórrer en doble finançament.
  • ple respecte a la normativa reguladora de les Ajudes d'Estat.

En particular, el reintegrament s'articula conforme a l'article 7 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021, en el mateix s'estableix:

En els organismes públics i resta d'entitats del sector públic estatal amb pressupost estimatiu, les Comunitats Autònomes i Corporacions Locals i les seves entitats depenents, els ingressos per transferències rebudes de l'Administració General de l'Estat, procedents del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència i del REACT-EU, estan legalment afectats a finançar els projectes o línies d'acció que s'integrin dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb el grau de detall especificat en el mateix. En cas de no realitzar-se la despesa o en cas d'incompliment total o parcial dels objectius previstos, les citades entitats hauran de reintegrar els fons rebuts al Tresor Públic. El procediment de reintegrament a aquests efectes es regularà per Ordre de la persona titular del Ministeri d'Hisenda.

En el cas del finançament de projectes gestionats per entitats privades, a través dels dos citats instruments, l'articulació d'aquest finançament haurà d'anar vinculada al compliment dels objectius previst en el pla, així com a l'estimació de costos vinculada als mateixos. En cas de no realitzar-se la despesa o en cas d'incompliment total o parcial dels objectius previstos, les citades entitats hauran de reintegrar els fons rebuts. El procediment de reintegrament a aquests efectes es regularà per Ordre de la persona titular del Ministeri d'Hisenda.”

Qui és l'Autoritat Responsable i quines funcions té?

En el Reial decret 682/2021, de 3 d'agost, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i es modifica el Reial decret 139/2020, de 28 de gener, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials s'estableix específicament que a la Secretaria General de Fons Europeus li correspon l'actuació com a autoritat responsable del MRR davant les institucions europees. Entre unes altres, en el citat article es fa referència a funcions de coordinació, com a punt de contacte de la Comissió Europea, i en matèria de supervisió dels progressos en relació amb les fites i objectius del Pla.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) estableix que correspon a la Secretaria General de Fons Europeus, en la seva condició d'Autoritat Responsable, el seguiment i integració de la informació de gestió i dels resultats realitzada pels òrgans responsables de cada component.

Tal i com s'estableix en l'article 20 del Reial decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del PRTR, el centre directiu del Ministeri d'Hisenda amb competència en matèria de fons europeus (Secretaria General de Fons Europeus) actuarà com a autoritat responsable davant les institucions europees, en els termes que s'estableixin en la normativa europea, desenvolupant a aquest efecte les competències que legal i reglamentàriament tingui establertes.

L'apartat 2 de l'article 20 del mateix text legal estableix les funcions que aquest centre directiu va a exercir:

a. De coordinació, com a punt de contacte amb la Comissió Europea.

b. Assegurar la coordinació amb els ministeris, organismes públics, comunitats autònomes i entitats locals i resta d'entitats nacionals i comunitàries implicades en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

c. La supervisió dels progressos en relació amb les fites i objectius del Pla.

d. La presentació dels informes previstos en la normativa reguladora del MRR, de les sol·licituds de pagament de la contribució financera i, quan escaigui, del tram de préstec previst en la mateixa. Tot això, sobre la base del resultat dels controls realitzats.

i. L'adreça del Comitè Tècnic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, coordinant els seus treballs.

f. Les funcions de secretaria tècnica de la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Com es va a dur a terme el control?

A l'apartat 4.6 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència és on es regula el Control i Auditoria. S'estructura en els següents controls:

a. Control intern de l'òrgan executor (Nivell 1). Àmbit de cada òrgan encarregat de l'execució d'una actuació. Es tracta d'un control primari i bàsic. Inclou regulacions tendents a evitar el frau, la corrupció, el conflicte d'interessos i el doble finançament.

b. Control intern d'òrgan independent (Nivell 2). Encomanat als òrgans de control intern independents de les diferents Administracions actuantes. Actuen amb total autonomia i independència. En los ministerios y organismos públicos es la intervención delegada (dependiente del Ministerio de Hacienda y Función Pública) y en las sociedades públicas y entidades de carácter empresarial sus propios órganos de control interno que actúan con independencia de la gestión.. En aquest àmbit és també important el paper dels serveis d'assessoria jurídica.

c. Règim d'auditories i controlis expost nacionals. La IGAE és l'Autoritat de Control del MRR. S'aprovarà una estratègia d'auditoria, la qual serà actualitzada anualment, almenys. La metodologia de les auditories de la IGAE estarà basada en la metodologia dels fons estructurals, amb la diferència fonamental de l'èmfasi en la verificació del compliment de fites i objectius. L'autoritat de control coordinarà l'activitat de les CCAA per garantir l'adequada realització dels treballs que hagin de realitzar-se.

d. Auditories sobre les sol·licituds de pagament enviades a la Comissió. Aporten garantia a la Comissió sobre el compliment de les corresponents fites i objectius.

i. Auditories sobre l'existència de mesures adequades per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d'interessos. Es basarà en la metodologia prevista en l'àmbit de control de fons estructurals sobre la qüestió. Quant a les diferències:

  • L'absència d'una Autoritat de Gestió
  • l'absència per a l'Autoritat d'Auditoria de models específics d'informe, orientacions de mostreig o del document de resums d'auditoria a remetre.
  • la falta, d'un abast fixat a cobrir per les auditories.
  • la falta de correccions financeres determinades per incompliment de legalitat.
  • la falta d'existència d'un compte anual previ presentació de certificacions o la possibilitat de basar-se en els sistemes nacionals de control.
  • La IGAE realitzarà aquestes auditories. El resultat de les mateixes s'inclourà en el resum d'auditories (artículo 22.2.c).ii) del Reglament (UE) 241/2021, de 12 de febrer, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència)..

f. Auditories sobre el doble finançament de projectes/vinculació de la despesa al MRR. S'inclourà en l'estratègia d'auditoria.

g. Auditories de legalitat i regularitat de la despesa: sistemes nacionals de control. IGAE i Intervencions Generals de les CCAA.

h. Coordinació en matèria de lluita contra el frau. El Servei Nacional de Coordinació Antifrau (“SNCA”) serà el que formi part essencial del model. Es crearà un canal específic de denúncies. El SNCA exercirà les seves competències amb plena independència.

Qui és l'Autoritat de Control i quines funcions té?

L'Autoritat de control del Mecanisme de Recuperació i Resiliència és la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE). Aquesta tindrà al seu càrrec l'exercici de les funcions i competències que li atribueix la normativa europea a l'autoritat de control de l'Instrument Europeu de Recuperació (article 21 del Reial decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència).

Les funcions que té assignades la IGAE en aquest àmbit són:

  • Actuacions de disseny i exercici de control dels fons que s'exigeixin per la normativa europea, assumint la coordinació dels controls assignats a qualsevol altre òrgan de control estatal, autonòmic o local
  • L'exercici de les relacions amb les Institucions Comunitàries i Nacionals per assegurar un sistema de control eficaç i eficient.
Què és l'Informe de Seguiment i para què serveix?

L'Informe de Seguiment és un informe mensual que recull, als diferents nivells de la planificació definida, el seguiment del progrés de les fites i objectius i de l'execució pressupostària, permetent així detectar les eventuals desviacions que poguessin sorgir respecte a la planificació i aplicant les corresponents accions correctores.

Què és l'Informe de Previsions i para què serveix?

L'Informe de Previsions és un informe trimestral en el qual, identificats els possibles riscos d'incompliment i les desviacions respecte a la planificació, s'establiran, si escau, les oportunes accions preventives o correctores.

Què és l'Informe de Gestió i para què serveix?

L'Informe de Gestió és el document pel qual el signant es fa responsable de la informació que consta en el mateix en relació amb l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Aquest document acredita l'estat de situació de les corresponents fites i objectius i amb la resta de requeriments del Reglament (UE) 241/2021, de 12 de febrer, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, així com de la informació comptable sobre la despesa en què s'ha incorregut.

Els Informes de Gestió constituiran el suport per a l'acreditació, davant les Autoritats Comunitàries, del compliment de les fites i objectius i de la regularitat de les operacions subjacents.

Què és la Declaració de Gestió?

L'article 22.2.c) del Reglament (UE) 241/2021, de 12 de febrer, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació, determina que a la sol·licitud de pagament caldrà adjuntar dos documents, d'una banda, un resum d'auditories i controls realitzats, incloses les deficiències detectades, així com les mesures correctives adoptades, i d'altra banda, una declaració de gestió.

La Declaració de Gestió és el document en el qual s'indica que els fons s'han utilitzat per a les finalitats previstes, que la informació presentada amb la sol·licitud de pagament és completa, exacta i fiable i que els sistemes de control establerts ofereixen les garanties necessàries que els fons s'han gestionat de conformitat amb totes les normes aplicables, en particular les normes relatives a la prevenció de conflictes d'interessos, del frau, de la corrupció i del doble finançament procedent del Mecanisme i d'altres programes de la Unió, de conformitat amb el principi de bona gestió financera.

En l'article artículo 11.1.g) del Reial decret 682/2021, de 3 d'agost, s'estableix que, entre unes altres, a la Secretaria General de Fons Europeus, com a autoritat responsable del MRR, li correspon:

“La presentació dels informes previstos en la normativa reguladora del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, de les sol·licituds de pagament de la contribució financera acompanyada de la corresponent declaració de fiabilitat i, quan escaigui, del tram de préstec previst en la mateixa, tot això, sobre la base dels controls realitzats per la IGAE. Tot això, sobre la base del resultat dels controls realitzats, en els termes i condicions que prevegi aquesta normativa reguladora del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.”

Què és la sol·licitud de pagament?

És el document pel qual Espanya podrà sol·licitar el pagament de les quantitats establertes en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència una vegada hagi complert l'establert en el mateix. Així, l'article 24 del Reglament (UE) 241/2021, de 12 de febrer, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, regula les normes vinculades al pagament, de tal forma que, una vegada aconseguits les corresponents fites i objectius convinguts (els mateixos estan inclosos en l'Annex de la Decisió d'Execució del Consell, distribuïts en vuit trams), l'Estat membre haurà de presentar a la Comissió una sol·licitud, degudament justificada (s'annexarà un resum d'auditories i la Declaració de Gestió, article 22.2 del Reglament 241/2021), de pagament de la contribució financera i, quan escaigui, del préstec.

Seguint el Considerant 53 del Reglament (UE) 241/2021 i el citat article 24, els Estats membres han de poder presentar sol·licituds de pagament dues vegades a l'any. España ha optado por esta alternativa, de presentación de hasta dos solicitudes de pago como máximo al año.

Com es durà a terme la sol·licitud de pagament?

Tal com s'ha indicat en la resposta anterior, aquests pagaments han d'efectuar-se per trams, els quals estan inclosos en l'Annex de la Decisió d'Execució del Consell. La Comissió, amb caràcter preliminar i sense demora indeguda, i a tot tardar en el termini de dos mesos a partir de la recepció de la sol·licitud, avaluarà si s'han complert de forma satisfactòria les fites i objectius pertinents. Aquest compliment satisfactori pressuposarà que l'Estat membre no hagi revocat mesures relacionades amb fites i objectius anteriorment complerts satisfactòriament.

Si l'avaluació preliminar per part de la Comissió és positiva, presentarà les seves conclusions al Comitè Econòmic i Financer i li demanarà que emeti un dictamen, tenint el mateix en compte per a la seva avaluació. Una vegada l'avaluació de la Comissió sigui positiva es procedirà, sense demora indeguda, al desemborsament de la contribució financera.

Segons l'article 24.6 del Reglament 2021/241 pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, “si, com a resultat de l'avaluació contemplada a l'apartat 3, la Comissió determina que no s'han complert de forma satisfactòria les fites i objectius establerts en la decisió d'execució del Consell contemplada en l'article 20, apartat 1, se suspendrà el pagament de la totalitat o una part de la contribució financera i, si escau, del préstec. L'Estat membre afectat podrà presentar observacions en el termini d'un mes a partir de la data en què la Comissió hagi comunicat la seva avaluació””.

Tots els pagaments de contribucions financeres als Estats membres han d'efectuar-se a tot tardar el 31 de desembre de 2026.